1 m. i f. [LC] [PE] Persona que rep l'ensenyament d'un mestre. Aristòtil fou deixeble de Plató. Els deixebles de Jesucrist. L'il·lustre catedràtic i els seus deixebles. 2 1 m. i f. [LC] Persona que segueix la doctrina d'algú. Havia estat deixeble d'un metge naturista. 2 2 m. i f. [LC] per ext. En mitologia els romans són deixebles dels grecs.
